Santa Pau

Els nostres avantpassats dedicats a la pagesia i als seus ramats de vaques, xais, cavalls…han estat els responsables de la conservació acurada del patrimoni natural i han impedit que les terres fossin malmeses. Han fet arribar a la generació actual un indret únic a la península que ha permès a la Generalitat de Catalunya declarar-lo Parc Natural.
El 81% del territori municipal és espai protegit i forma part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d’interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d’en Jordà o el salt d’aigua de Can Batlle.

Santa Pau Medieval

La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran d l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articula un nucli urbà que cohesionà el poblament fins aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai protegit per a la celebració del mercat (privilegi atorgat l´any 1297). Aquest centre de poder i d’activitat comercial i econòmica ha llegat a la historia un patrimoni important.

A més d’una fesomia típicament  medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, tot i que les principals virtuts del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.

El fesol de Santa Pau , és el fruit de la mongetera científicament anomenada phaseolus vulgaris . Té un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, i li calen unes condicions meteorològiques especials. El temps ha de mimar-la molt per garantir una bona collita. La varietat genuïna continua essent la tavella grisa, la més exquisida i la que dóna prestigi al fesol de Santa Pau.
Es poden començar a plantar el mes de Maig i d'aquesta manera es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Deu d'Agost, coincidint amb la festa de Santa Pau. El normal, però, és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de les festes de la Tura, la segona setmana de setembre.
Si el temps no ho impedeix doncs, al setembre els fesols ja són al sac a punt de ser venuts, cuits i menjats.

L 'impuls definitiu del fesol de santa pau com a estrella gastronòmica el va donar Sant Antoni del Porquet , o millor dit, la fira que la població celebra els volts del 17 de gener, coincidint amb la festivitat d'aquest sant venerat pels seus poder curatius i famós perquè segons la tradició, quant va viatjar fins a Barcelona per curar la filla del governador també va guarir un porquet esguerrat. La fira que comporta la tradicional benedicció de les bèsties, es va recuperar el 1982 , però no va ser fins el 1991 quan els organitzadors, conscients que li havien de trobar un atractiu propi van decidir convertir-la en la fira del tast del fesol. En la primera edició hi van participar cinc restaurants que van dur els seus plats de fesols a la plaça porticada per ser degustats pels visitants. Durant uns cinc anys també es va acompanyar la fira amb una fesolada popular , però any rera any es va comprovar que al tast dels fesols que va anar guanyant en nombre de restaurants participants, era l´atractiu de la fira, en acabar el segle s´havia convertit ja en una de les més multitudinàries de Catalunya i tot gràcies als típics Fesols de Santa Pau.