Calella de Palafrugell

Calella de Palafrugell és una població del municipi baixempordanès de Palafrugell, província de Girona. El 2009 tenia 782 habitants. Entre les platges de Calella de Palafrugell, destaquen la platja del Canadell, la platja del Port Bo o la platja d'en Calau.

La localitat és una de les poques de la Costa Brava que encara conserva l'encant que es respirava als pobles de la zona abans que arribés el turisme de masses (carrers estrets, cases encalades de coberta inclinada de teula). Encara s'hi poden trobar alguns habitatges tradicionals de pescadors de dues plantes, tot i que actualment les tipologies d'habitatges són diverses, i van des dels unifamiliars fins als blocs d'apartaments. Això reflecteix la història de Calella, que ha tingut diferents formes de creixement que han donat lloc a diferents tipologies edificatòries: les cases de pescadors, ubicades a primera línia de mar, a l'entorn de cales o de camins; les finques agrícoles, on s'ha donat una altra forma de creixement per subdivisió de grans parcel·les, generalment cases aïllades; i les cases d'estiueig, d'ús temporal i tipologies diferents. L'antic poble de pescadors està situat en una costa rocosa, esquitxada de petites cales, al costat d'un altre nucli costaner i turístic, Llafranc.

A l'estiu, al Jardí Botànic de Cap Roig s'hi celebra el festival musical Festival de Cap Roig i també el Cicle de Concerts d'Estiu a l'església de Sant Pere, que organitza Joventuts Musicals de Palafrugell. La trobada anual d'havaneres, que reuneix milers de persones a la platja del municipi, és un dels actes més coneguts.

Història del port

Calella de Palafrugell era el port d'entrada i sortida de productes de Palafrugell i de la zona de la Bisbal d'Empordà. A través d'ell, a principis del segle XIX, s'hi explotaven productes agrícoles (blat, farina, faves i fesols), corall, vi i, sobretot, taps. L'any 1823, en només quatre mesos, sortiren amb diverses destinacions 274 bales i balots amb gairebé 7,5 milions de taps. Aquest moviment feia necessària la presència d'un duaner, una figura que es va mantenir fins a principis del segle XX.

A mesura que s'incrementà la mida dels vaixells, un fenomen relacionat amb la introducció del vapor, el transport marítim es va anar concentrant en els ports més grans, principalment Palamós (on hi connectava el tren petit) i Sant Feliu de Guixols. Les 727 tones de moviment de mercaderies de l'any 1860 es convertiren en 2,5 l'any 1894 i en 0,3 el 1912.