Cadaqués

Situat al costat oriental de la península del Cap de Creus i considerat per molts com la perla de la Costa Brava.
Ben aviat, artistes autòctons i estrangers varen arribar a Cadaqués atrets pels seus encants i la bellesa del seu paisatge geològic. Així, nombrosos pintors i escriptors varen passar per Cadaqués. Alguns, fins i tot, s’hi varen establir de forma definitiva, com el cèlebre pintor Salvador Dalí que va immortalitzar el poble en moltes de les seves obres, donant-lo a conèixer arreu del món.
Pintors anteriors a Dalí, com Eliseu Meifrèn o contemporanis seus com Picasso, Duchamp, Max Ernst, Magritte i Antoni Pitxot, juntament amb la seva família, coneguda per el seu talent artístic i musical; a més d’escriptors com Paul Eluard i la seva esposa Gala, Federico García Lorca, Eugeni d’Ors i Josep Pla, així com també el famós cineasta Luís Buñuel, varen passar per Cadaqués entre molts altres.

Finalment, en els anys 60 va arribar el fenomen del turisme que va portar als cadaquesencs a abandonar definitivament el conreu per atendre als nous visitants que arribaven a Cadaqués, atrets per la seva autenticitat. Una autenticitat que en l’actualitat perdura gràcies al seu  aïllament geogràfic i que veiem reflectit en el seu ric patrimoni: el parlar salat, les tradicions cadaquesenques, l’església de Sta. Maria, el doll, càntir de color verd que les dones feien servir antigament per transportar l’aigua de la font. Aquests són només alguns dels elements que fan tan especial Cadaqués i que provenen de la herència d’un passat que es perd en la llunyania del temps.

Per conèixer la història de Cadaqués és indispensable visitar el casc antic i deixar-se perdre pels seus carrers laberíntics. La vila d’origen medieval i rodejada per una gran muralla ocupava l’espai del que avui dia és el centre històric de Cadaqués. A l’actualitat només es conserva un antic baluard que formava part de la muralla i que avui dia està integrat a l’Ajuntament. Passejant pel nucli antic el viatger podrà trepitjar l’antic paviment del poble, el rastell. Aquest tipus de paviment està fet amb pedres extretes de la vora del mar que han estat modelades pel vaivé de les onades. L’estret carrer des Call és el que conserva el paviment de rastell genuí del poble en més bon estat. Adopta forma d’espiga i té com a finalitat absorbir l’aigua i evitar que la gent rellisqui.
El punt més alt del casc antic és on es troba l’església de Santa Maria de Cadaqués. Des d’aquí tenim una bonica panoràmica del poble, de la badia de Cadaqués, des Cucurucuc i fins i tot del petit far de Cala Nans. El temple va ser començat a mitjans del segle XVI i és en gran part d´estil gòtic tardà. La part de la nau més propera al frontis és del segle XVII (1634-1640) i l'anomenada capella Fonda és dels segles XVII-XIX. En el frontis hi ha una porta d'arc de punt rodó i un rosetó. L'antiga església va ser destruïda pel famós pirata turc Barbarossa, que va assetjar la vila l’any 1543. Després d’aquests fets es va decidir que el nou temple es faria amb els diners dels pescadors que sortien a mar els dies prohibits, fet que veiem reflectit en aquests versos de Frederic Rahola i Trèmols:
L’església del meu poble
la feren els pescadors
treballant els jorns de festa
en bé del nostre Senyor.
A l'interior de l’església hi ha un esplèndid retaule barroc de 23m d’alçada dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança, un dels retaules barrocs de l'escola de Vic més interessants que es conserven. Durant la Guerra Espanyola, el 1938, es va construir un envà davant de l'altar per a protegir-lo i la resta de l'església va servir per albergar-hi presoners de guerra. Una altre obra de gran valor patrimonial és l’orgue de Cadaqués que va ser realitzat per Josep Boscà entre el 1689 i l’any 1691 i està considerat com un dels orgues més antics de Catalunya.