Besalú

La vila comtal de Besalú conserva un conjunt patrimonial jueu únic a Catalunya: un Micvé del segle XV i vestigis de una sinagoga del segle XII.

A 1966 Besalú va ser declarada Conjunt Històric i Artístic Nacional i des de aquell moment s’hi ha fet una magnífica recuperació patrimonial. Carrers irregulars adaptats a la orografia de la vila, arcs, escales, cases de pedra i el més impressionant pont romànic que travessa el riu Fluvià i dóna accés al nucli urbà.

Besalú encara guarda l’encant del temps en que va ser cap d’un comtat molt pròsper i poderós, els seus metges jueus tenien fama internacional i la seva aljama va arribar a comptar amb el 15% de la seva població.

La vila està emplaçada en una zona alta a on conflueixen els rius Fluvià i Capellades. El seu nom en llatí Bisuldunum es refereix a una Fortaleza entre dos rius, el seu caràcter estratègic, el va fer ja des de la època dels celtes i els ibers un lloc rellevant.

Durant més d’un segle, des de la mort de Gifré el Pilòs fins la mort de Bernat III al 1.111, Besalú va ser cap de un comtat independent de gran prosperitat.

El 4 d’octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor atorga un privilegi a la comunitat Jueva de la vila per a construir una sinagoga a la plaça dels jueus ( les restes d’aquesta es varen trobar al 2005 al costat del Micvé).

Aquesta rellevància de la vila es veu recompensada pel rei Pere IV al 1342 declarant la separació de l’aljama de Girona a la que sempre havia estat supeditada. Però la bonança no va durar més de 50 anys fins que amb les persecucions de 1391 comença la decadència de tot el món jueu català.

A Besalú però fins l’any 1415 no es van separar el jueus de la resta de la població amb la butlla Etsi doctores gentium de l’anti-papa Benet XIII.

Es crea el call al voltant de la sinagoga a on es varen tenir que traslladar tots el jueus, des de aquest moment el món jueu va anar marcint-se fins quasi desaspareixer.