Temple de La Sagrada Familia

ORÍGENS: 1866-1882

Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que a partir de l'any 1874 promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L'any 1881 i gràcies a diversos donatius, l'Associació compra una parcel·la de terreny de 12.800m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple. La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d'aleshores se n'inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l'absis segons un disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l'obra i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí.

INICIS: 1883-1913

Després d'assumir el projecte el 1883, Gaudí construeix la cripta, que enllesteix el 1889. Mentre inicia les obres de l'absis (i del claustre), els treballs segueixen a bon ritme gràcies als donatius rebuts. Quan es rep un important donatiu anònim, Gaudí es planteja fer una obra nova i major: desestima l'antic projecte neogòtic i en proposa un de nou més monumental i innovador tant pel que fa a les formes com i a les estructures, com a la construcció. El projecte de Gaudí consisteix en una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torres de gran alçària; concentra una important càrrega simbòlica, tant en forma arquitectònica com escultòrica, amb l'objectiu final de ser una explicació catequètica de les ensenyances dels Evangelis i de l'Església. El 1892 comença els fonaments per a la façana del Naixement perquè, segons manifesta Gaudí mateix, "Si enlloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada i turgent, hagués començat per la de la Passió, dura, pelada i com feta d'ossos, la gent s'hauria retret". El 1894 queda enllestida la façana de l'absis i el 1899 el Portal del Roser, un dels accessos al claustre del Naixement. Paral·lelament a aquests treballs, a l'angle sud-oest del temple, l'any 1909 Gaudí hi construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels treballadors de la Sagrada Família i als nens del barri que formen part de la seva parròquia.L'any següent, al 1910, una maqueta de la façana del Naixement s'exhibeix al Grand Palais de Paris en ocasió d'una exposició sobre l'obra de Gaudí, impulsada pel seu amic i mecenes Eusebi Güell.

GAUDÍ: 1914-1926

Des de l'any 1914, Gaudí es dedica exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, fet que explica que no hi hagi altres treballs importants en els darrers anys de la seva vida. S'hi implica tant que arriba a residir als darrers mesos a tocar del seu obrador, un espai situat al costat de l'absis dedicat a taller de maquetes a escala, projectació de dibuixos, realització de dissenys, estudi d'escultures i espai per a preses fotogràfiques, entre d'altres. El 1911 projecta la façana de la Passió i el 1923 la solució definitiva de les naus i cobertes. Les obres, però, avancen lentament, i sobre aquest fet Gaudí diu: "No és de doldre que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d'altres vindran rere meu. El que s'ha de conservar sempre és l'esperit de l'obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s'encarna". El 30 de novembre de 1925 s'acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a Sant Bernabé, de 100 m d'alçària. Aquest és l'únic que Gaudí veu construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a conseqüència d'un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles. Durant tots aquells anys, per poder executar el projecte, havia col·laborat amb Gaudí un nodrit grup d'arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes. Entre els arquitectes destaquen Francesc Berenguer, Joan Rubió, Domènec Sugrañes, Josep Maria Jujol, Josep Canaleta, Francesc de Paula Quintana i Vidal, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí, Francesc Folguera i Joan Bergós. Pel que fa als dibuixants, hi havia comptat Ricard Opisso, i amb relació a l'escultura, Llorenç Matamala, Joan Flotats, Joan Matamala, Carles Mani i Pau Badia. Entre els constructors, cal destacar Agustí Massip i Brassó; de la serralleria, se n'ocupava Joan Oñós; dels elements ceràmics, l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat; de la fusteria, Jaume Munne; i de la forja, els germans Badia.

TRASPÀS: 1927-1938

En morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins al 1938. Després en són directors Francesc de Paula Quintanai Vidal, Isidre Puigi Boada, Lluís Bonet i Garí, col·laboradors de Gaudí, persones que conegueren el mestre i que fins a l'any 1983 dirigiren l'obra. Posteriorment en foren directors Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Jordi Bonet i Armengol i Jordi Faulí i Oller que n'ocupa el càrrec actualment, des del 2012. El 1930 s'acaben els campanars de la façana del Naixement i el 1933 s'enllesteix el portal de la Fe i el xiprer central. Al juliol del 1936, arran de l'alçament militar i la Guerra Civil Espanyola, uns revolucionaris incendien la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen l'obrador. En aquell moment es perden els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, i s'esmicolen una part de les seves maquetes de guix a escala. Cal remarcar, però, que d'ençà de la intervenció de Gaudí el 1883 i malgrat aquells actes vandàlics, la construcció del temple no s'ha aturat i sempre s'ha respectat la voluntat de la idea original de l'arquitecte.

PRESENT: 1986-2013

Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys. L'any 2000 es construeixen les voltes de la nau central i les del transsepte, i alhora es comencen els fonaments de la façana de la Glòria Aquell any, en ocasió del canvi de mil·lenni, se celebra una missa a l'interior del temple que permet copsar la grandiositat de l'obra. El 2001 es completa el finestral central de la façana de la Passió i s'hi col·loca un vitrall dedicat a la resurrecció, obra de Joan Vila-Grau. També s'acabem les quatre columnes del centre del creuer. La figura i l'obra de Gaudí són especialment recordats el 2002, en què l'Ajuntament de Barcelona impulsa l'Any Internacional Gaudí amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. El Temple Expiatori de la Sagrada Família hi participa amb diverses activitats, com la restauració, el trasllat i l'obertura de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família. Escoles Provisionals de la Sagrada Família com a nou espai expositiu, o la celebració de "Nit de llum i foc", un espectacle que té lloc l'1 de juny i que, mitjançant una il·luminació especial i un espectacular castell de focs, esdevé el punt àlgid de la commemoració. Durant el 2002, l'escultor Josep Maria Subirachs fa el projecte del mur dels patriarques i profetes que Gaudí sitúa a la porxada de la façana de la Passió, i al 2005 es col·loca l'escultura de l'Ascensió entre les torres d'aquesta façana. Paral·lelament, es situen als finestrals de la nau central els símbols eucarístics del pa i del vi realitzats per l'escultor japonès Etsuro Sotoo. El 2006 es construeix la cantoria de la façana de la Glòria segons els models de Gaudí. S'acaben l'any 2008 les voltes del deambulatori de l'absis. Entre el 2008 i el 2010 es van acabar les voltes del creuer i de l'absis, a sobre de les quals s'ha d'aixecar la torre del cimbori central acabada amb una creu a 170 m d'alçada, i la de l'absis, dedicada a la Mare de Déu. La torre central anirà envoltada de quatre més, dedicades als evangelistes. Les tasques principals actuals i dels anys vinents es basen en la construcció de la primera sagristia (ponent) i la de les torres centrals: la de Jesucrist, les dels quatre evangelistes i la de la Mare de Déu, les cinc darreres ja iniciades . El temple es complementarà amb la construcció de la façana principal, la Façana de la Glòria