Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca és un poble d'aproximadament 1.000 habitants i menys d'1km2 de superfície, fet que el converteix en un dels municipis més petits en extensió de Catalunya. El petit terme municipal està limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca l'espectacular cinglera basàltica.

El perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica, a tocar el precipici, s'ha convertit en una de les imatges més fotografiades i pintades de Catalunya; però és també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels dos rius.

LA CINGLERA BASÀLTICA

L'espadat de basalt on s'assenta el poble té més de 50 m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d'anys.

La lava, en solidificar-se, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava. Concretament, el cingle és fruit de la superposició de dues colades de lava; la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de la zona de Batet i està formada per lloses, la segona, més jove, és originària dels volcans de Begudà, té uns 192.000 anys i adopta formes prismàtiques.

LA PEDRERA

A Castellfollit hi ha la única pedrera activa de basalt de tot l'Estat. Es tracta de la pedrera que actualment i des de l'any 1929 explota la família Ortiz. De tota manera, les primeres notícies són de l'any 1887.

Les aplicacions que es donen al basalt extret són, bàsicament, dues: una d'industrial (com a roca antiàcida) i una altra de domèstica i decorativa (llars de foc, paviments...). Un bon exemple de la utilitat del material extret és el paviment del barri vell del poble.

EL BARRI VELL

El barri vell de Castellfollit de la Roca, d'origen medieval, està format per places i carrers estrets i ombrejats. Les cases són, en la seva major part, construïdes amb pedra volcànica.

A l'extrem de la cinglera, on hi havia hagut l'antic cementiri del poble fins al 1961, any en què fou clausurat i traslladat al lloc actual, trobem la plaça-mirador Josep Pla. Aquesta balconada ens ofereix una espectacular panoràmica i ens permet entendre la posició estratègica del poble i les seves qualitats naturals per a la defensa.

En un costat de la cinglera hi ha l'antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. L'edifici actual, refet en diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres. Es conserva una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.

En l'església s'hi van fer celebracions litúrgiques fins que durant la Guerra Civil fou destruïda. El mal estat en què queda la construcció féu que, una vegada acabada la Guerra, es decidís construir una nova església a la part nova del poble i s'abandonés l'antic edifici. A mitjan anys 80, per iniciativa dels veïns, es va recuperar l'antiga església com a centre cultural. Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s'ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original.

ALTRES LLOCS D'INTERÈS

A quatre passes del barri vell, a tocar el Fluvià i el Toronell, trobem una zona de petits horts cultivats per la gent del poble, separats per murs de pedra. El recorregut al costat dels horts forma part d'un itinerari pedestre del Parc Natural, que ens permet descobrir, a part de la cinglera, elements d'arqueologia industrial. Es tracta de canals i rescloses que desvien l'aigua a les fàbriques de Can Mulleras i Can Xaudiera (Montagut) per produir energia hidroelèctrica.

Si ens allunyem una mica de la zona vella arribarem als peus del campanar dedicat a Sant Roc, el rellotge del qual marca el ritme de vida del poble.

El municipi disposa de nombroses places i espais oberts on la mainada pot jugar i els més grans reposar. Un bon exemple és la plaça de Catalunya, construïda recentment i que s'ha convertit en un lloc de reunió habitual.